A partir de la edició de 2019 del banc BEDEC web es va introduir una nova forma de codificar els elements.

La primera lletra del codi d’un element indica el tipus d’element:

Els codis sempre inclouen un guió (-), que fa de separador entre el localitzador i l’identificador.

La part a la esquerra del guió és el localitzador. Indica a quina família del banc es troba aquest element.

La part a la dreta del guió és l’identificador. Serveix per distingir els diferents elements continguts dintre d’una mateixa família.

Per exemple, el codi B011-05ME el podem interpretar d’aquesta forma:

• Comença per B, així que és un material.
• La part del codi a la esquerra del guió (el localitzador) és B011. Això indica que està contingut a la família B011 – AIGUA del banc de preus i aquest és el camí fins a arribar-hi: B – MATERIALS I COMPOSTOS ⇒ B0 – MATERIALS BÀSICS ⇒ B01 – LÍQUIDS ⇒ B011 – AIGUA
• La part del codi a la dreta del guió (l’identificador) és 05ME. Això ens indica que aquest element és simplement «Aigua» i ens permet distingir-lo de l’altre element que conté aquesta família, l’«Aigua desionitzada no polaritzada» (el seu codi és B011-05MF; comparteix el mateix localitzador perquè està a la mateixa família però l’identificador és diferent).

La inclusió del guió al codi permet identificar clarament quina part és el localitzador (és a dir, ens permet saber dintre de quina família està aquest element) i quina part és l’identificador. Amb la codificació que es feia servir fins a 2018 els codis sempre tenien 8 dígits. Els quatre primers indicaven la família i els quatre últims eren l’identificador de l’element. Això obligava a que els elements sempre havien d’estar a quatre nivells de profunditat dintre del banc i en ocasions s’havien de crear famílies supèrflues per aquest motiu. La nova codificació permet situar els elements a més o menys de quatre nivells de profunditat segons sigui necessari.

• Per què alguns elements només tenen el codi en format X000-0000