Càlcul temporal de la xarxa de precedències
El càlcul de la xarxa de precedències es fa en dues fases. En la primera es fa el càlcul en sentit «ascendent», partint des de la tasca inici del pla, fins arribar a la tasca fi del pla. Com a resultat s'obté la data de final d'obra i, també, les dates d'inici i de fi de cada tasca, que s'anomenen primera data d'inici i primera data de fi. Aquestes dates indiquen el més aviat que les tasques poden començar i acabar per tal que l'obra acabi en la data de final d'obra que s'ha obtingut en el càlcul.
En la segona fase es fa el càlcul en sentit «descendent». Es parteix de la data de final d'obra obtinguda en la primera fase i es van calculant les dates de final i d'inici de cada una de les tasques, fins a arribar a la tasca d'inici d'obra. La data d'inici que s'obté per a aquesta tasca coincidirà amb la data d'inici de l'obra (la qual s'ha utilitzat com a data inicial indicada per l'usuari per a començar l'anàlisi temporal). Les dates de fi i d'inici que s'obtenen en aquesta fase del càlcul representen les dates d'inici i de fi últimes, és a dir, les que indiquen el més tard que cada tasca pot començar i acabar per tal d'acabar l'obra en la data prevista.
A partir d'aquestes quatre dates, obtingudes en l'anàlisi temporal de la xarxa de precedències, per a cada una de les tasques del pla, es defineixen les folgançes de les tasques.
D'aquestes es destaquen la folgança d'inici i la folgança de fi, que són les que defineixen el camí crític de la xarxa de precedències.
Per a cada tasca es defineix la folgança d'inici com la diferència entre la primera i la última data d'inici. L'interval que comprèn aquestes dues dates representa el període dins del qual ha de començar la tasca per no endarrerir l'obra.
Anàlogament, la folgança de fi de cada tasca es defineix com la diferència entre la primera i la última data de fi. El període entre aquestes dues dates és en el qual ha de finalitzar la tasca per tal que no es retardi l'obra.
Les tasques que tenen les dues dates d'inici iguals es diu que són crítiques d'inici. Això vol dir que forçosament han de començar en aquesta data (si no es vol que l'obra s'endarrereixi).
Si tenen les dues dates de fi iguals vol dir que el seu final és crític, la qual cosa vol dir que hauran d'acabar en aquesta data.
Finalment, les tasques que tinguin a la vegada iguals les dues dates d'inici i les dues dates de fi, i que a més a més, es compleixi que la diferència entre aquestes dates sigui igual a la durada de la tasca, es diu que són tasques crítiques. Les tasques d'inici i de fi de la xarxa de precedències són sempre crítiques.
Cal aclarir que poden haver-hi tasques que siguin crítiques d'inici i de fi a la vegada, però que no siguin tasques crítiques. En aquests casos la diferència entre les dates d'inici i de fi és major que la seva durada.
Cada pla de treballs té, com a mínim, un conjunt de tasques (amb els seus respectius lligams) que formen el que se'n diu el camí crític. Aquest comença sempre en la tasca d'inici i acaba en la tasca de fi, i està format per tasques que tenen o bé el seu inici crític, o bé el seu final, o bé ho són d'inici i de fi alhora. El camí crític indica quins treballs de l'obra (representats per aquestes tasques amb algun tipus de criticitat) són els que s'haurien de fer en les dates previstes per assolir l'objectiu d'acabar l'obra en la data calculada.
En l'apartat següent es mostra, amb un exemple, el mètode de càlcul de la xarxa de precedències que utilitza el TCQi.